El panda vermell (Ailurus fulgens)

És un animal solitari, territorial i de costums crepusculars o nocturns. La seva alimentació es compon principalment de bambú; tanmateix, és omnívor i es pot menjar ous, ocells, insectes i petits mamífers.Es troba en perill d'extinció, a causa de la destrucció d'hàbitat per l'expansió humana, de l'agricultura, del bestiar i de l'extracció de recursos naturals.
Els pandes vermells són mamífers de llargada moderada, amb una cua relativament llarga i peluda, marcada amb uns dotze anells vermells i camusses i que no és prènsil. El cap és arrodonit, el musell curt i les orelles grans, erectes i punxegudes. Tenen un pelatge espès a tot el cos. A la regió ventral, el pelatge és sedós, llanós i dens.
Te una llargada de 510 a 635mm, la cua te de 280 a 485mm i un pes de 3 a 6 kg.

Tortuga llaüt (Dermochelys coriacea)

El tret més remarcable és l'absència visible d'una cuirassa dura, al contrari del que passa en la majoria de les altres tortugues. En la tortuga llaüt només hi ha vestigis de l'estructura óssea. El dors de l'animal presenta set crestes: la del mig és la « cresta vertebral », les altres sis són les « crestes laterals ».
La tortuga llaüt pot pesar fins 500 kg, i mesurar fins a 1'8 m )
Com les altres tortugues marines, la tortuga llaüt és incapaç de replegar-se a dins la seva cuirassa.
Una tortuga llaüt pot viure més de 50 anys.
Se l'ha vist submergida fins a 1.300 metres de fondària i durant 4.938 segons.
Si bé la medusa és la major part del seu aliment, també pot menjar peixos, crustacis i calamars, garotes i algues. Pot menjar cada dia una quantitat de mesuses equivalents al seu propi pes, fins a 50 individus de la medusa gran.
La tortuga llaüt, doncs, té un paper crucial en el manteniment de l'equilibri ecològic i també econòmic.En efecte tot consumint meduses en redueix el nombre i així aquestes no es mengen els peixos petits i augmenta la pesca.

Tortuga gegant de les Galápagos(Geochelone nigra)

Es una especie de tortuga terrestre que pot arrivar als 300 kg de pes i gairebé mesuren dos metres d'altitud,
Les tortugues de les Galápagos són herbívores i s'alimenten d'herbes, fruites, fulles i cactus, encara que també mengen carronya quan tenen l'oportunitat i fins i tot cadàvers d'altres de la seva mateixa espècie. Són animals extremadament lents que es mouen a una velocitat de 0,25 km / h. La població actual de tortugues de les Galápagos està estimada en prop de 15.000 exemplars,Alguns individus són sedentaris, mentre que a altres sembla agradar la idea de desplaçar-se, de manera que exploren nous territoris. No obstant això totes han de refugiar-se en les hores més càlides, posant-se a l'ombra d'un arbre, entre arbustos o submergint-se en tolls d'aigua fangosa, la que per cert li treu els paràsits. De vegades les tortugues estiren el seu coll i les extremitats, en un posat que crida als ocells a apropar-se i alimentar-se dels seus paràsits. Davant coses desconegudes, aquesta espècie sol acostar-se, olorar i després mossegar l'objecte del seu interès

Aquest animal te una longitud de cap i cos de 65,2 cm , amb una cua de 25,8 cm i un pes mitjà de 8 kg.
Estan en perill d'extinció per una malaltia que son tumors facials i això amenaça a la especie. La malaltia de tumors facials del diable de Tasmània provoca la formació de tumors dins i al voltant de la boca, interferint amb l'alimentació i causant finalment la mort per inanició.
Observada per primer cop el 1995, la malaltia de tumors facials del diable de Tasmània (DFTD) ha fet estralls en els diables salvatges de Tasmània i les estimacions del seu impacte van d'un 20% fins a un 50% de declivi en la població de diables, amb més d'un 65% de l'estat afectat. Les poblacions d'alta densitat afectades sofreixen una mortalitat de fins al 100% en 12-18 mesos. L'espècie fou llistada com a vulnerable sota la "Llei de Protecció de les Espècies Amenaçades del 1995" de Tasmània i sota la Llei de Protecció del Medi Ambient i de la Conservació de la Biodiversitat del 1999" d'Austràlia el 2006, cosa que significa que es troba en perill d'extinció a "mig termini" La UICN no solia considerar l'espècie com a amenaçada; quan fou evaluada el 1996, se la llistà com a espècie en risc mínim. Tanmateix, el 2008 la UICN revisà la seva posició i el diable fou finalment declarat espècie amenaçada.

Tapir

Són animals de estatura mitjana, amb una longitud que varia entre el 1,8 fins els 2,5 amb una cua de 5 a 10 cm de llarg i una altura de 70 cm i un pes de 220 a 300 kg.
Aquests animals estan en perill per la caça excessiva i la destrucció de l'habitat.

Llúdria de Xile

La llúdria de Xile, es una especie de llúdria marina o fluvial, esta amenaçada i llistada en un risc d'extinció, degut a la caça il·legal, destrucció de l'habitat, pol·lució d'aigua i desforestació.
Te 70 cm de llarg, la seva cua li arriba al voltant dels 40 cm, i te aspecte de gat llarg.

Dragó de komodo

Tenen una mida mitjana de dos a tres metres i pesan aproximadament setanta quilograms, el seu aliment a demés de carronya també embosquen i caçen preses incloent-hi invertebrats, ocells i mamifers

Panda gegant (Ailuropoda melanoleuca)

El panda gegant és carnivor i però a pesar d'això el 99 per cent de la dieta dels pandas es bambú i l'altre u per cent mel, ous, nyams... Viu en algunes serralades de la xina central.
Aquest animal es un del animals que més protecció necesita.

 

tigre de Bengala reial (Panthera tigris tigris)

El tigre de Bengala reial, més conegut simplement com tigre de Bengala o tigre indi (Panthera tigris tigris) és una subespècie de tigre. El tigre de Bengala estirat és la segona subespècie més gran darrere del tigre d'Amur (P. tigris altaica); els mascles mesuren aproximadament entre 2,74 - 3,10 metres de longitud, incloent la cua (que oscil·la entre 85 i 95 cm de llarg), no obstant això, es coneixen casos de tigres excepcionalment grans que van arribar els 3,60 m de llarg. El seu pes varia entre els 181 i 270 kg en el cas dels mascles, mentre que les femelles, de menor grandària, solen pesar al voltant de 140 quilograms, encara que existeixen exemplars que van arribar als 180 kg. El tigre de Bengala de major grandària conegut va ser un exemplar caçat al 1967, un gran mascle de 3,20 m de llarg i d'un pes de 388,7 kg. Aquest exemplar va ser tirotejat al nord de l'Índia per David Hasinger, un industrial de Philadelfia. Actualment aquest exemplar es troba exposat a l'Institut Smithsoniano, al saló dels Mamífers la longitud cranial del tigre varia de 330 a 380 mil·límetres en el cas dels mascles, i 275 - 311 mm en les femelles.
La seva pell és generalment de color taronja; encara que existeix una mutació genètica que produeix que la pell taronja del tigre sigui substituïda pel color blanc, a aquests tigres se'ls coneix com tigres blancs. Existeix una mutació encara més estranya (de la qual existeixen menys de 100 exemplars, tots en captivitat), coneguda com tigre d'or. El tigre és un animal nacional a l'Índia i Bangla Desh.

Videos sobre perill de l'extinció

Animals en perill d'extincio

N'hi han molts animals en perill d'extinció i aixo es un problema i per aixo vull fer aquet bloc per que vosaltres pogeu donar-vos compte del perill que n'hi ha si moren alguns animals